Virginia Woolf

Nascuda en una família de set germans, Virgina va ser una noia fràgil, que als tretze anys es va haver d’enfrontar a la mort de la mare, Julia. Com que des de molt jove ja volia escriure, el pare, Sir Leslie Stephen, no es va cansar mai d’encoratjar-la. Li va posar a disposició la biblioteca familiar, mentre que els germans mascles podien anar a la universitat. Òbviament, ella ho va viure com una gran discriminació. Mort el pare (1904), els germans Stephen es van traslladar a Bloomsbury, el barri més bohemi de Londres, on van organitzar un grup d’intel·lectuals i artistes format tant per homes com per dones que discutien sobre literatura, política, sexualitat, pacifisme, sufragisme… El 1912 Virginia es va casar amb Leonard Woolf i aviat es va convertir en una novel·lista i assagista de prestigi. El seu assaig Una cambra pròpia va esdevenir una icona del feminisme. Les seves novel·les de seguida van mostrar marques molt personals: l’estil precís, el monòleg interior, el corrent de consciència. Fi del viatge, La senyora Dalloway, Al far, Orlando, Flush. Entre els actes va ser l’última: la va acabar al novembre de 1940 i es va publicar després que se suïcidés al riu Ouse, a Sussex, on ella i el seu marit s’havien refugiat fugint de les bombes de la Segona Guerra Mundial que els havien destruït una casa a Londres.

Mostrant tots 2 resultats