Panait Istrati (1884-1935)

Fill natural d’una bugadera romanesa i d’un contrabandista grec, va néixer a Braila, a la riba del Danubi. Va fer de mariner, de pintor de parets, de porter de nit en un hotel; va conèixer les penúries econòmiques i la malaltia, i va participar en l’organització de la primera vaga de treballadors al port de la seva ciutat natal. Autodidacte, parlava romanès, grec i turc; va aprendre francès quan va anar-se’n a Suïssa el 1916. Tenia trenta-dos anys. El 1920 va marxar a París. Casat dues vegades, va ser internat en diversos sanatoris de tuberculosos. El 1921 va intentar suïcidar-se a Niça. La seva primera novel·la, Kyra Kyralina, publicada el 1923 en francès i amb un pròleg de Romain Rolland, li va obrir les portes de la literatura universal. Rolland deia que escrivís en la llengua que escrivís, Istrati era escriptor. Els anys 1927 i 1928 va viatjar a la Unió Soviètica, acompanyat de Nikos Kazantzakis. Va denunciar les atrocitats del règim estalinista, va ser acusat de traïdor i molts dels intel·lectuals amics li van girar l’esquena. Va morir sol en un sanatori de Bucarest, a cinquanta anys.